LES COSES

LES COSES 1En la foscor, hi havia dones sobre els rastells. Deien coses obscenes, amablement obscenes,

d'una afalagadora obscenitat potser.

4I fumaven. Recordes que, en la foscor, fumaven.

5El carrer de Ribot tenia un vell prestigi.

No l'havies vist mai. I no el veuries mai.

Un amic el va dur. Hi havia llums sinistres.

8Vàreu passar de llarg. Amb les cames obertes,

9les dones s'aventaven l'engonal amb la falda.

Em conten que, a la guerra, feien cua els soldats.

En acabar la guerra, ¿hi hagué, entre aquelles dones,

12una depuració? No ho he sabut. No ho sé.

13Igual que el mar retorna els ofegats, la guerra

retornava aquells cossos grossos en la foscor.

Si no recorde mal, per aquell temps llegies

16—i potser te'n sabies de memòria fragments—

17els poemes de Rilke. D'Aleixandre et venia

el delit de la llum —netedat o puresa,

o la impuresa que la netedat podia

20redimir, i dius massa, oh, no et claves en bucs!

21Vàreu passar de llarg. Al cantó del carrer

dit de Guillem de Castro, vomitares, indigne.

En "El Siglo" et prengueres un café sense sucre.

Tema:

Resum: Entre els versos 1 i el 4: Diu que hi havien dones xarrant i fumant en la foscor.I vol donar a entendre que eres prostitutes.

Entre els versos 5 i el 7: Diu que aquest carrer tenia un vell prestigi i que hi havia llums siniestres.

Entre els versos 8 i 12: Diu que les dones provocaven als homens i que fins i tot els soldats eres clients i que hague una depuracio.

Entre els versos 13 i 14: Recorda la guerra.

Entre els versos 15 i 17: Incita al lector a que recorde alguns fragments dels poemes de Rikelme.

Entre els versos 18 i 20: Fa comparacions

Entre els versos 21 i 23: Diu que no els agradava el que vegueren perque vamita

Biografia de Vicent Andrés Estellés

Vicent andres estelles va naixer a Burjasot, Valencia 4 de setembre de 1924 va morir a Valencia el 27 de Març de 1993.

Era periodista i poeta de la comunitat valenciana, considerat un dels mes relevants personatjes del segle XX i del mes importants en valencia.

Va naixer en una familia de forners. Quan esclata la guerra civil tenis 12 anys. Durant aquest periode va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, pero tambe mecanografia.

Va passar la joventut a Valencia, on s'aficiona a la literatura de forma autodidacta.

El 1942, amb 18 anys, va publicar el seu primer article al diari ''Jornada'' i despres se'n ana a estudiar periodisme a Madrid. Tres anys despres faria faria el servei militar a Navarra. El 1948, amb 24 anys, torna a Valencia per a treballar com a periodista al diari ''las provincias''.

El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als 4 mesos: aixi s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra.

El 1958 arriva a redactor en cap del periodic.

EL despatxaren del diari, i aixo suposa una especie de jubilacio amticipada als 54 anys, que alhora suposava dedicar-se integrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals, de fet el 1987 rebe el premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, el Premi de les Lletres Valencianes.

En els ultims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la universitat catalana d'estiu de prada en 1990 o el dels premis octubre. Va morir el 27 de març de 1993 a Valencia.

Obres de Vicent Andres Estelles

Te una obra diversa i molt extensa

escrigue poesia, noveles, obres de teatre, guions de cinema i unes memories. Els temes centrals de la seua obra són la mort i el sexe.

Les primeres publicacions son ''Ciutat a cau d'orella''(1953), ''La nit''(1956), ''Donzell amarg''(1958), i ''L'amant de tota la vida(1966)

A partir dels anys setanta, publica amb mes freqüencia. Publica: ''Lletres de canvi''(1970), ''Primera audicio''(1971), ''L'invent clement''(1971). El 1971 publica dos obres molt importants: ''La clau que obri tots els panys'' i ''El llibre de meravelles''. Tambe publica ''Recomane tenebres''(1972), ''Les pedres de l'amfora''(1974), ''Manual de conformitats'' (1977), ''Balanç de mar''(1978), ''Ofici permanent a la mmoria de Joan B. Peset'' (1979), ''Cant temporal'' (1980), ''Les homilies d'Orgonya''(1981), ''Versos per a Jackley'' (1983), ''Vaixell de vidre'' (1984, ''La lluna de colors'' (1986) i ''Sonata d'Isabel (1990).

En prosa: ''El coixinet'' (1988).

en teatre:'' L'oratori del nostre temps'' (1985), ''Quadern de bonaire'' (1985) i ''La parra boja'' (1988)