DEMÀ SERÀ UNA CANÇÓ Animal de records, lent i trist animal,

ja no vius, sols recordes.

Ja no vius, sols recordes

haver viscut alguna volta en alguna banda.

Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos.

No els versos estellats, apressats, que escrivies,

sinó els versos solemnes —¿solemnes?— del record.

Et permets recordar amb un paisatge i tot:

les butaques del cine, el film que es projectava,

del que no vàreu fer gens de cas, està clar;

i evoques l'Albereda, les granotes del riu, les carcasses obrint-se en el cel de la fira,

tota València en flames la nit de Sant Josep

mentre féieu l'amor en aquella terrassa.

Animal de records, lent i trist animal,

ara evoques i penses la carn fresca i suau

per on les teues mans o els teus besos anaven,

la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,

els cavallons de teules rovellades, la brossa

que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.

Animal de records, lent i trist animal.

Versos de l'1 al 3: parla de un animal que diu que ja no viu, sols recorda.

Versos del 4 al 6: diu que sent felicitat quan escriu.

Versos del 7 al 9: recorda quan anaren al cine.

Versos del 10 al 13: evoca l'Albereda, i la nit de Sant Josep, mentre feia l'amor. Versos del 14 al 16: esta comparant-la amb un animal que recorda carn fresca, que es refereix al cos de una persona Versos del 17 al 19: que estaven en una casa vella, perque diu que hi havia taules rovellades. Vers 20: torna a dir l'estrofa que mes es repeteix en el poema, en la qual la compara en un animal